SOBRE EL MANIFEST POSTFOTOGRÀFIC DE FONTCUBERTA

Finalment he tingut el temps suficient per dedicar l'atenció necessària al Manifest postfogràfic de Joan Fontcuberta publicat al dossier cultura-s número 464 de La Vanguardia.

Hem d'estar encantats de tenir un dels pocs teòrics sobre fotografia tan a prop, en estat de gràcia elucubrativa a més. Fontcuberta és sens dubte un investigador documentat, capaç de desglossar i teoritzar les estructures fotogràfiques (postfotogràfiques en aquest cas) que es creen automàticament. O sigui, capaç de delinear noves tendències universals en el camp de la fotografia que s'esdevenen espontàniament lligades en tots els sentits a la revolució tecnològica.

En aquest cas una primera lectura del manifest, i dic primera perquè s'haurà de rellegir, em venen a la ment una sèrie de conceptes interrelacionats que intentaré expressar:

1. La revolució tecnològica és el principi de la nova fotografia, o si voleu, diem-li com el mestre Fontcuberta: postfotografia.  Tenim a l'abast i de forma permanent una càmera fotogràfica que està arraconant i destruint vertiginosament els professionals de la fotografia. A l'exemple citat al manifest, el dels repartidors de pizza de Hong Kong alliçonats en fotografia per ser més ràpids i cobrir més espai que els tradicionals fotoperiodistes (que hauran d'acabar fent de repartidors de pizza), jo li sumaria el cas dels fotògrafs de música, obligats a fer les fotografies d'un concert durant els primers 5 minuts mentre darrere seu i durant tot el concert, 18.000 persones fan entre 40 i 100 fotografies per cap; això serien al voltant de 900.000 imatges de l'esdeveniment, moltes penjades a Internet molt abans que el professional hagi començat a treballar amb les fotografies.

2. A això jo li sumaria la manca de capacitat lectora d'imatges del públic en general que vasallat amb tal allau d'imatges té una immensa dificultat per destriar les que realment tenen qualitat, baixant el nivell d'exigència per acabar conformar-se amb autèntiques merdes.

3. La quantitat de fotografies a la nostra disposició és inversament proporcional al temps que els hi dediquem, la lectura és supèrflua i no s'hi dedica l'atenció merescuda.

4. El fotògraf és l'artista, cal analitzar bé l'objecte de la fotografia, el perquè es fa. ¿Quina és la seva finalitat? Fontcuberta parla d'"una nova consciència autoral i una equivalència de creació com a prescripció (de sentits)".

4. Els resultats no són per posseir (records) o per il·lustrar, sinó per compartir, amb una immediatesa exagerada. Les postals evocadores enviades durant els viatges es substitueixen per fotografies acabades de fer.



5. Aquí i ara. La fotografia tot i ser un concepte passat (no pot coexistir amb el present) tendeix al present gràcies a la immediatesa de producció. Això afavoreix la poca durada del producte. El seu consum i el seu rebuig també tendeixen al present.

6. Fontcuberta parla també de la fotografia 2.0 on es sociabilitza l'autoria. Les fotografies són a l'abast de tothom i s'utilitzen per derivar en obres paral·leles que poden ser narrativament tant potents com a obres d'autoria pròpia.

El manifest fa una reflexió final sobre l'autoretrat (o els reflectogrames) on la fotografia és un canal més de comunicació amb voluntat lúdica i autoexploratòria "les fotos, ja no recullen records per guardar sinó missatges per enviar i intercanviar: gestos autèntics de comunicació", un concepte altament relacionat amb l'eclosió de les xarxes socials.

En tot cas a mi m'agrada separar clarament la fotografia artística de la resta de fotografia (que tot i això pot ser molt important) tenint en compte que qualsevol imatge pot tenir un discurs o una narració arística si la seva producció ha estat concebuda en aquest sentit.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.