UN ANY SENSE INSTAGRAM

Instagram és gratuïtat, gratuïtat d'imatges.
No interessa què s'hi penja sinó el ressò que té.

Instagram és a la fotografia el que McDonald's a la gastronomia, lo important és la quantitat, que sigui present a qualsevol lloc, els capitals que genera, l'impacte que té i, sobretot, la necessitat que l'esdevenir en qüestió de l'escena projectada es converteixi en trending d'interès popular, o millor encara, d'enveja popular.

Vaig obrir un compte d'Instagram l'any 2010, coincidint amb el naixement del projecte. Em suggestionava la idea de poder veure fotografia de molta gent, relacionada amb el fet de dur al mòbil una càmera en mà permanentment. Durant un temps va ser interessant, però poc a poc es va anar massificant i el que, dins la idea fontcubertiana de postfotografia semblava interessant, resulta que perdia interès dia a dia. És com un canal temàtic d'anuncis personals i dèries estranyes, com el concepte del foodporn, els gatets, els selfies i tot aquest mandongo infumable. Quan les empreses s'hi van abocar, venent producte, sigui el que sigui, la cosa encara es va tòrcer més.

Ho va rematar tot el fet dels drets sobre les fotografies, que estava en entredit, cosa que encara no he acabat de clarificar, amalgamat dins unes normes i condicions d'ús d'obligada acceptació. Facebook se'l va quedar, més gatets i competició de likes i seguidors.

Instagram és avui en dia el garbuix d'imatges més allunyat de la Fotografia que es pot trobar, i tot i que encara hi ha bon material i persones que hi creuen i mostren grans fotografies, vaig decidir, ara farà un any, tancar el compte i deixar-ho córrer. Em suposava una pèrdua de temps.

Potser és que ja em comença a superar, però prefereixo una fotografia una mica més pausada, amb cert contingut, més que el fet de disparar contínuament buscant ves a saber què... i això no vol dir que sempre s'aconsegueixi, però segur que s'intenta mirar d'aportar alguna cosa.



_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.