UN AVI, UN NÉT I UN MASSEY FERGUSON


Un avi, un nét i un Massey Ferguson, © Albert Carreras, 2015

Afortunadament en aquesta vida encara hi ha algunes coses que no es poden pagar amb diners. Que el teu nét t'acompanyi al tros deu ser, com a mínim, reconfortant. I pujar al tractor de l'avi és una experiència per a tota la vida.

Recordo les veremes al damunt del SAME vermell del meu padrí, assegut sobre un coixí apedaçat que a la seva vegada estava només deixat caure sobre un suport de ferro del tractor darrere el seient; apretant les dents si s'agafen sotracs dels forts, i el soroll, i com aquella màquina no s'aturava de cap manera, i com pulveritzava terrossos de terra, i lo grossa que era, tot i que era un tractor mitjà, però als ulls d'un nen no hi ha tractors mitjans, tots són immensos.

Ben agafat darrere sempre volia acompanyar-lo a descarregar al sindicat. Era una aventura que s'havia de negociar entre els cosins, tots néts, perquè al tractor només n'hi cabia un, potser dos si algú es posava a la cabina damunt del bastidor del pas de roda, on tampoc hi havia seient. Per a més tripulació quedava el remolc, on s'hi estava millor, et tocava més l'aire i era infinitament més còmode. Però ah nen! el remolc no és el tractor, al remolc hi va la càrrega, el govern de la nau és a la cabina, al costat de les palanques i indicadors, controlant el retrovisor mentre una estampeta del Sagrat Cor custodiava el camí.

_

© Albert Carreras & Lourdes Rué, 2017. Amb la tecnologia de Blogger.